El 4 de gener, EL PAIS publicava un extens article sobre Caroline Kennedy i les seves possibilitats de ser escollida senadora per l'Estat de Nova York. El reportatge, signat per David Alendete, ni tractava el pensament polític general de la filla de JFK, ni informava de les seves opinions sobre problemes actuals, sinó que se centrava en aspectes totalment insubstancials, més estètics que polítics. Dos paràgrafs feien referència a un tic expressiu. Aquella mateixa setmana aparegué a The Nation un reportatge commovedor, que evidencia, un cop més, la tràgica fractura racial als Estats Units. Segons revela l'històric setmanari, almenys 11 afroamericans foren assassinats impunement per patrulles de milicians blancs durant el caos immediatament posterior al pas de l'huracà Katrina. Els fets no han estat mai investigats per la policia local. Tampoc no han merescut, de moment, l'atenció dels corresponsals dels diaris espanyols.
A Catalunya, la gran manifestació pacifista del dissabte passat ha portat cua tota la setmana. Entre les reivindicacions del manifest, destacava la petició de cancel·lar el comerç d'armes entre Israel i Espanya. En un règim de democràcia plena, un podria esperar que el clam popular per aquesta mesura política concreta generaria investigacions periodístiques sobre, per exemple, el volum de la compra i venda d'armament a un govern que, segons el mateix PSOE, massacra població civil dia sí dia també. En el nostra forma peculiar de democràcia, en canvi, una pistola de plàstic o la presència d'un conseller entre els manifestants fan córrer molta més tinta.
A Catalunya, la gran manifestació pacifista del dissabte passat ha portat cua tota la setmana. Entre les reivindicacions del manifest, destacava la petició de cancel·lar el comerç d'armes entre Israel i Espanya. En un règim de democràcia plena, un podria esperar que el clam popular per aquesta mesura política concreta generaria investigacions periodístiques sobre, per exemple, el volum de la compra i venda d'armament a un govern que, segons el mateix PSOE, massacra població civil dia sí dia també. En el nostra forma peculiar de democràcia, en canvi, una pistola de plàstic o la presència d'un conseller entre els manifestants fan córrer molta més tinta.
L'enlairament d'anècdotes intranscendents a la categoria de pseudonotícia de portada constitueix un fenomen gravíssim, incompatible amb el funcionament d'una veritable democràcia. Sense una ciutadania ben informada, el procés deliberatiu queda reduït a una caricatura. Entre els modestos objectius que es pot proposar un govern d'esquerres, l'establiment de garanties per a l'accés democràtic a la informació hauria d'ocupar un lloc central.
