Malgrat les aparences, el nom que he triat per a aquest blog, Filodoxia, té com a objectiu aplicar alguna mesura de balsàmica modèstia, que apaivagui l’innegable exhibicionisme que motiva l’existència de qualsevol pàgina personal. El nom és poc comú. Sembla producte d’un joc d’erudits, fill d’una nit profundament etílica i desconcertant.

Trobo en un diccionari filosòfic de la xarxa:

Filodòxia (de filos, amic o amant de; i doxos, opinió): Paraula d’origen grec que fa referència a l’interès per les discussions, per l’exposició d’idees, sense interessar-se per la seva veracitat; és una espècie d’amateurisme filosòfic. Per això se sol dir de qui té pretensions de filòsof: "no és un filòsof, sinó un mer filòdox".

Així doncs, segons aquest diccionari, filodoxia té un significat prou despectiu. És un retret per a aquells que no són dignes aspirants a la transcendència, però, en canvi, volen acaparar immerescudament els aplaudiments reservats als qui cerquen la veritat amb dolorós rigor. Lladres de vanitat aliena.

L’etimologia d’aquesta paraula, així com el seu ús encara minoritari, permet una interpretació més benevolent. Al cap i a la fi, les opinions de la majoria de diaris electrònics seriosos, lliures de notes a peu de pàgina i de la responsabilitat d’empastifar papers, són molt fràgils. De fet, els mateixos temes dels que s’ocupen (política, història, literatura...) escapen de les verificacions pròpies de la ciència. Els criteris amb què s’analitza la política tenen més a veure amb les concepcions que cadascú té sobre la condició humana, que no pas en immaculats principis científics que permetin una anàlisi falsament neutral, per molt que a la universitat hi hagi qui es vulgui guarnir amb vestits de gala fets de sintagmes pretenciosos (“ciències polítiques”, sense anar més lluny).

En aquest sentit, Chomsky és molt aclaridor. En una seva entrevista amb David Barsamain sobre la relació entre política i llenguatge, parla del seu concepte de la dignitat humana, com un concepte que l’empeny a denunciar l’esclavitud, el fet de ser posseït per una altra persona i, fins i tot, ser llogat per una altra persona, com passa a totes les societats capitalistes. Finalment, l’eminent lingüista sentencia: “Aquestes concepcions no són científiques. Només són compromisos”.

L’objectiu fundacional d’aquesta pàgina filodòxica no és, doncs, el de fer cap gran aportació a l’immens oceà internauta, sinó aprofitar-se del seu potencial democratitzador per fer sentir una veu amb opinions de poca volada, signades per un nom desconegut fora dels seus minúsculs cercles amistosos. Si navegeu amb traça per la xarxa, trobareu incomptables pàgines d’excel·lent qualitat. També hi trobareu, com no pot ser d’altra manera, milions de pàgines amb un valor molt marginal. A una d’aquestes pàgines, que conformen el gran soroll de fons que és internet, és on heu anat a parar. Benvinguts sigueu.