Hi ha qui diu que la gran atenció mediàtica que rep el conflicte entre Palestina i Israel es deu, en gran part, a l’antisemitisme. Segons aquesta visió, la premsa europea té un gran interès a explicar les injustícies comeses pel govern israelià als territoris ocupats, mentre calla davant altres tragèdies que es produeixen arreu del món. Avui el diari El País ens ofereix un exemple per posar a prova aquest pretès partidisme. En la crònica de Juan Miguel Muñoz, titulada “Israel prohíbe reagruparse con las familias a miles de sus ciudadanos árabes”, trobem, en el novè i últim paràgraf, la següent notícia:
“Por otra parte, ayer también se vivió la peor jornada de violencia en semanas en Cisjordania. En dos ataques en la zona de Yenín, los militares israelíes mataron al menos a siete palestinos, según los últimos datos aportados ayer por las autoridades sanitarias. Cuatro, según fuentes israelíes, eran militantes del movimiento integrista Yihad Islámica y los otros tres eran civiles, uno de ellos funcionario de la Autoridad Nacional Palestina.”
Algú es pot imaginar aquesta situació a la inversa? Intentem-ho. L’Autoritat Nacional Palestina aprova una llei discriminatòria contra els ciutadans d'origen jueu, una llei que, a banda del col·lectiu afectat, alguns jutges i parlamentaris palestins també qualifiquen d'escandalosament racista. D’altra banda, abans d’acabar la crònica, cal dir que l’exèrcit palestí ha matat set israelians. Impossible, pura política-ficció. És una situació inconcebible atesa la relació de forces que es dóna en qualsevol ocupació militar. En cas de produir-se un esdeveniment vagament semblant, cap decisió judicial palestina eclipsaria la mort de set israelians. De quin partidisme es pot acusar el diari de referència espanyol?
L’antisemitisme és un tipus de racisme molt especial i perillós, que encara avui perdura, contra jueus reals o imaginaris. També la islamofòbia és un racisme molt influent, sobretot a casa nostra. Però per analitzar el que passa a Palestina no es tracta de mirar cap endins i intentar esbrinar si som més antisemites que islamòfobs. Tampoc es qüestió de fer afirmacions d'impossible neutralisme. No hi ha dos bàndols que s’oprimeixin en el mateix grau. Des de l’esquerra, cal ser honestos i mirar els fets amb tanta objectivitat com es pugui. Cal decidir si el risc de ser titllats injustament d’antisemites és raó suficient per negar la nostra solidaritat a un poble militarment ocupat durant dècades.
“Por otra parte, ayer también se vivió la peor jornada de violencia en semanas en Cisjordania. En dos ataques en la zona de Yenín, los militares israelíes mataron al menos a siete palestinos, según los últimos datos aportados ayer por las autoridades sanitarias. Cuatro, según fuentes israelíes, eran militantes del movimiento integrista Yihad Islámica y los otros tres eran civiles, uno de ellos funcionario de la Autoridad Nacional Palestina.”
Algú es pot imaginar aquesta situació a la inversa? Intentem-ho. L’Autoritat Nacional Palestina aprova una llei discriminatòria contra els ciutadans d'origen jueu, una llei que, a banda del col·lectiu afectat, alguns jutges i parlamentaris palestins també qualifiquen d'escandalosament racista. D’altra banda, abans d’acabar la crònica, cal dir que l’exèrcit palestí ha matat set israelians. Impossible, pura política-ficció. És una situació inconcebible atesa la relació de forces que es dóna en qualsevol ocupació militar. En cas de produir-se un esdeveniment vagament semblant, cap decisió judicial palestina eclipsaria la mort de set israelians. De quin partidisme es pot acusar el diari de referència espanyol?
L’antisemitisme és un tipus de racisme molt especial i perillós, que encara avui perdura, contra jueus reals o imaginaris. També la islamofòbia és un racisme molt influent, sobretot a casa nostra. Però per analitzar el que passa a Palestina no es tracta de mirar cap endins i intentar esbrinar si som més antisemites que islamòfobs. Tampoc es qüestió de fer afirmacions d'impossible neutralisme. No hi ha dos bàndols que s’oprimeixin en el mateix grau. Des de l’esquerra, cal ser honestos i mirar els fets amb tanta objectivitat com es pugui. Cal decidir si el risc de ser titllats injustament d’antisemites és raó suficient per negar la nostra solidaritat a un poble militarment ocupat durant dècades.
Enllaços recomanats:
1) Antisemitismo versus antisionismo
2) La anomalía israelí
3) Xarxa d'Enllaç amb Palestina
