Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) és una organització de dimensions modestes, però molt rica en pluralitat ideològica. Aquesta pluralitat s’ha reflectit, un cop més, en el debat estatutari. Dins d’EUiA, s’hi poden trobar, com a mínim, tres posicions diferenciades. Diosdado Toledano, militant de Revolta Global i membre del Consell Nacional d'EUiA, demana el vot en contra i hi fa campanya activa. D’altra banda, els trostkistes del Partit Obrer Revolucionari han proposat, sense èxit, la llibertat de vot per a afiliats i simpatitzants. Finalment, el "sí" ha estat l’opció que ha rebut l’aval de l’actual majoria d’EUiA. Un "sí", convé no oblidar-ho, totalment respectuós cap a les diverses i legítimes opcions que es manifesten en el conjunt de l’esquerra catalana.
En consonància amb aquesta línia majoritària, l’organització Col•lectius de Joves Comunistes (CJC-Joventut Comunista) ha aprovat una resolució en què s’aposta pel vot afirmatiu en el referèndum del proper 18 de juny. CJC-Joventut Comunista és la joventut política del Partit dels Comunistes de Catalunya, partit al qual pertany el coordinador general d'EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles.
Fer front contra els reaccionaris
En la resolució aprovada, es destaca que el nou text satisfà alguns dels objectius que els comunistes havien defensat durant tot el procés: "Aquest Estatut és millor en molts aspectes que el del 79, ofereix més potencialitat per millorar les condicions de vida de les persones, i no hi ha cap tema en què empitjori. Les nostres aspiracions van més enllà, però aquest és el màxim que permet l’actual correlació de forces a Catalunya i a l’Estat Espanyol."
Pel que fa a la citada correlació de forces, CJC-Joventut Comunista recorda quins són els veritables enemics d'un major autogovern per a Catalunya: el Partit Popular i les classes privilegiades a les quals representa. Així ho expressen en la seva resolució, on situen "la contradicció principal entre les classes oligàrquiques i especuladores, de caire reaccionari i fortament centralistes, d’una banda, i la resta de classes socials, que configuren un front democràtic, de l’altra".
L'escrit considera que l’esquerra catalana ha de fer autocrítica "per haver afrontat les negociacions des d’una perspectiva quasi únicament parlamentària, sense impulsar, com calia, la mobilització de la societat civil a favor de més drets socials, més democràcia i més drets nacionals. Les manifestacions que es van produir al mes de febrer van arribar tard". També es lamenta l’escàs suport rebut per part de l’esquerra espanyola, així com les maniobres partidistes de Convergència i Unió. Sandro Maccarrone, secretari general de la CJC-Joventut Comunista, ho resumeix així: "les coses ben fetes, i amb mobilització al darrere, ens haguessin fet avançar 10, mentre ara avancem 5, però el que ens preocupa és que una derrota del sí, en el millor dels casos, ens deixa on som".
Enllaços recomanats:
1) "Un món al revés", de Josep Fontana
2) La CJC-Joventut Comunista davant el nou Estatut d'Autonomia
