En un article publicat el 3 de gener de 2002 al London Review of Books, l’intel•lectual palestí Edward W. Said es preguntava escèpticament si algun periodista estranger havia escrit mai cap notícia sobre l’embrutiment dels reclutes israelians, entrenats per castigar el poble palestí com a part principal del seu deure militar. Certament, tot i que abunden comentaris que retraten la societat palestina com una societat malalta i creixentment fanatitzada pel terrorisme suïcida, són escasses les referències a la degeneració moral del soldat israelià després de quaranta anys d’ocupació militar.
Malgrat això, podem trobar algun exemple que ens ajudi a fer-nos-en una idea. En el suplement dominical del diari israelià Yediot Aharonot, s’hi va publicar un monòleg de Moshé Nissim, un soldat que conduí l’immens bulldozer D-9 que va destruir tot el centre del camp de refugiats palestins de Jenin l’abril de 2002. Heus aquí un fragment, citat en el llibre de Michel Warschawski A tumba abierta. La crisi de la sociedad israelí (Icària, 2004):
Enllaços recomanatsMalgrat això, podem trobar algun exemple que ens ajudi a fer-nos-en una idea. En el suplement dominical del diari israelià Yediot Aharonot, s’hi va publicar un monòleg de Moshé Nissim, un soldat que conduí l’immens bulldozer D-9 que va destruir tot el centre del camp de refugiats palestins de Jenin l’abril de 2002. Heus aquí un fragment, citat en el llibre de Michel Warschawski A tumba abierta. La crisi de la sociedad israelí (Icària, 2004):
“Difícil? No em facin riure. Jo ho volia destruir tot. Quan els oficials em donaven l’ordre de derruir una casa, aprofitava per derruir-ne algunes més... Creguin-me, no n’hem destruït prou. Durant tres dies vaig destruir i destruir. Tota l’àrea. Enderrocava cada casa des d’on em disparaven. Se’ls advertia per altaveu que sortissin de la casa abans que jo hi arribés, però no li vaig donar a ningú l’oportunitat de sortir. No esperava... Li donava a la casa un cop molt fort per enderrocar-la el més ràpid possible. Uns altres poden haver estat menys radicals, o al menys això diuen. No creguin les seves històries... Hi havia molta gent a dins de les cases quan vam començar a enderrocar-les... No vaig veure caure cases sobre gent viva, però si això va passar no m’importa. Estic segur que va morir gent dins de les cases, però era difícil de veure, perquè hi havia tonelades de pols i treballàvem molt de nit. Vaig sentir plaer en veure esfondrar-se les cases, perquè sabia que [als palestins] no els importa la mort, però els importen les seves cases. Si lamento alguna cosa, és no haver pogut destruir tot el camp...”
1) A tumba abierta (Icaria Editorial)
2) L’ONU acusa Israel d’aplicar l’apartheid als territoris palestins
