Una omissió més, cent mil àrabs menys
En el molt recomanable llibre de Silvain Cypel (Entre muros, Galaxia Gutenberg), l’autor ens parla d’un fet generalment oblidat sobre la guerra araboisraeliana de juny de 1967: l’expulsió de 250.000 palestins a Jordània, així com de 100.000 àrabs siris del Golan. En aquell moment, l’expulsió es va dur a terme sense repercussió mediàtica. Al cap de deu anys, el públic israelià va començar a rebre les primeres filtracions i, trenta anys més tard (1996), un documentalista israelià, Irit Gal, va realitzar un llarg reportatge, difós per televisió, sobre les expulsions d’àrabs del Golan.
Lamentablement, els responsables de la secció internacional de La Vanguardia encara semblen ignorar aquest fet històric. Vegeu, si no, la crònica publicada ahir en aquest diari sota el títol "Boda sin marcha atrás". L’article tracta d’una dramàtica boda de drusos (ell, de Síria; ella, del Golan ocupat per Israel), que obliga la núvia a abandonar el seu poble natal per no tornar-hi mai més. El cronista assaja un resum històric dels Alts del Golan per tal de contextualitzar la sorprenent notícia:
"En el Golán, ocupado por Israel en 1967 y anexionado en 1981, habitan unas 40.000 personas. La mitad son judías; la otra mitad, drusos musulmanes. La ocupación ha supuesto para los drusos musulmanes vivir desconectados de los suyos en Siria y Líbano."
Ni una paraula dels 100.000 àrabs siris expulsats el 1967. Malgrat això, no us estranyeu si Pilar Rahola ens obsequia aviat amb un altre article, mancat d’exemples i farcit d’insults, sobre el biaix clarament propalestí de la premsa europea i dels maleïts progres. Ben mirat, qui necessita proves quan et paguen per publicar exabruptes?
Enllaç recomanat:
Boda sin marcha atrás
Lamentablement, els responsables de la secció internacional de La Vanguardia encara semblen ignorar aquest fet històric. Vegeu, si no, la crònica publicada ahir en aquest diari sota el títol "Boda sin marcha atrás". L’article tracta d’una dramàtica boda de drusos (ell, de Síria; ella, del Golan ocupat per Israel), que obliga la núvia a abandonar el seu poble natal per no tornar-hi mai més. El cronista assaja un resum històric dels Alts del Golan per tal de contextualitzar la sorprenent notícia:
"En el Golán, ocupado por Israel en 1967 y anexionado en 1981, habitan unas 40.000 personas. La mitad son judías; la otra mitad, drusos musulmanes. La ocupación ha supuesto para los drusos musulmanes vivir desconectados de los suyos en Siria y Líbano."
Ni una paraula dels 100.000 àrabs siris expulsats el 1967. Malgrat això, no us estranyeu si Pilar Rahola ens obsequia aviat amb un altre article, mancat d’exemples i farcit d’insults, sobre el biaix clarament propalestí de la premsa europea i dels maleïts progres. Ben mirat, qui necessita proves quan et paguen per publicar exabruptes?
Enllaç recomanat:
Boda sin marcha atrás
Etiquetes de comentaris: antiimperialisme, Israel, Palestina
escrit per Andreu a les 4:34 PM
6 Comments:
Andreu, primer de tot celebrar el teu retorn a l'activitat blocaire. Realment no sé perquè et fas tan de pregar. Per l'altra, comentar-te que Jordi Pedret, diputat al congrés dels diputats de Madrid pel PSC, ha estat anomenat recentment president de la comissió del congrés sobre Palestina.
Si no m'equivoco vareu tenir alguna topada dialèctica via internet. Pot ser interessant veure quins són els seus plans per aquesta nova tasca.
Gràcies pel comentari. De tota manera, sospito que aquest post no és un retorn. Més aviat és una confirmació que la meva freqüència d'actualització ronda les 5 setmanes.
Pel que fa al bloc del diputat Jordi Pedret, et confons i no sé amb qui. El cert és que mai no hi he tingut cap topada internauta, però sí que l'acabo de visitar i he vist que fins i tot té un post en què anuncia el nomanament que tu comentes:
http://jordipedret.blogspot.com/search/label/Palestina
Malauradament, és un nota breu en què no queda gaire clar quins plans s'ha proposat. De tota manera, serà interessant seguir-lo de prop.
Ah! Doncs suposo que m'he confós. Em sonava que ell havia deixat un comentari crític al teu bloc i havíeu encetat un diàleg. Bé, devia ser algú altre.
Ep Andreu!
Ara feia molt de temps que no entrava a xafardejar el teu blog! Clar que pels comentaris que veig, inclús tu et penges… ara que estaràs un dies de baixa, potser t’hi pots posar un xic més!
Bé et faig algun comentari respecte l’últim escrit, no tant perquè tingui quelcom interessant a aportar, ja sabem que sóc força inculta, sinó perquè crec que et farà certa gracia, i potser així, si tens visites i comentaris, t’animes a continuar la “feina cibernauta”.... l’audiència és un tema més important del que ens pensem... (jo ho noto en el meu fotolog)
No se pas que t’esperaves dels periodistes, però aquets no acostumen a ser gaire objectius i acostumen a deixar-se “fets o comentaris” importants, segons els convé (com tothom suposo)… Per altra banda, t’he de dir que, m’ha agradat la definició dels articles de la Raola “mancat d’exemples i farcit d’insults”... Molt fi!
Apa un petó i fins la pròxima!
Si Pilar Rahola fa algún article "mancat d’exemples i farcit d’insults", una persona racional i raonable com Andreu Espasa ha d'indicar, amb exemples i sense insults, de quin article es tracta.
Ja ja molt bona aquesta Pere, un cop al més que l'Andreu escriu, i encara li vols donar feina absurda.
Si de cas intenta trobar tu algun article de la Rahola farcit d'arguments i exempt d'insults...A veure si el trobes!
Publica un comentari
<< Home