Enrique Bañuelos és una persona molt poderosa i poc coneguda. És un empresari de 41 anys que s'ha fet d'or amb el boom de l'especulació immobiliària. Té un lloc destacat a la llista de les persones més riques d'Espanya i recentment ha entrat al Top 100 de la revista Forbes, que inclou les més grans fortunes del planeta. La fortuna de Bañuelos, acumulada a través d’una fèrtil síntesi de ciment i corrupció, ocupa el número 95 d’aquest rànquing mundial. No fa gaire li van preguntar el seu parer sobre els possibles efectes negatius de la crispació política entre el Govern del PSOE i el Partit Popular. La seva resposta (breu, confiada i molt significativa) va ser la següent: "L'economia espanyola funciona amb un grau d'independència de la política important. I això és molt sa i molt positiu." Certament, la butxaca de Bañuelos no es veu amenaçada pel bipartidisme imperfecte de l’actual sistema polític espanyol. De fet, seria interessantíssim saber quants milions s’ha estalviat amb l’última reforma fiscal del govern Zapatero, aprovada amb l’inestimable suport de CiU.
La resposta de Bañuelos exemplifica molt bé les tesis defensades per un excel•lent article de Miquel Caminal, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, que portava per títol "Democràcia política i dictadura econòmica" (El País, 24/01/07). Caminal denunciava que l’estructura formal del nostre sistema democràtic es troba permanentment amenaçada per la tirania de les grans empreses. Per tal d’assolir una democràcia digna d’aquest nom, caldria que la democràcia política anés acompanyada de la democràcia econòmica. És a dir, caldria invertir la situació actual, en què la predominança de l’economia sobre la política fa que els grans executius com Bañuelos es tornin polítics, mentre els polítics esdevenen gestors. O, dit més cruament, per completar la tasca democratitzadora, aquí i arreu, caldria desfer-se del capitalisme i construir el socialisme.
Què es pot fer? La resposta no està escrita enlloc, ja que cada moment històric exigeix una estratègia particular. Una bona ocasió per intentar trobar respostes a aquesta difícil pregunta la tindrem el proper dijous 31 de maig, a les 19.30 h, a l’aula 121 de l’edifici que la Universitat Pompeu Fabra té a prop de la sortida de metro de Drassanes (La Rambla, 30-32, entrada per Plaça Joaquim Xirau). Amb el títol Quin Comunisme per al S.XXI? i organitzat pel Partit dels i les Comunistes de Catalunya, podrem escoltar les intervencions de Simón Rosado, secretari d’Acció Sindical de CCOO de Catalunya, Miguel Candel, professor de Filosofia a la UB, Manuel Delgado, professor d'Antropologia de la UB i Joan Josep Nuet, senador per ICV-EUiA. L’acte serà presentat per Mercè Civit, diputada comunista al Parlament de Catalunya. La indefugible necessitat de reactualitzar el pensament comunista en el moment actual, així com la qualitat i la pluralitat dels ponents abans esmentats, fan d’aquest acte una convocatòria especialment recomanable. Des de la modesta aportació que suposa aquest post, animo la resta de la incipient “roig-esfera” a escriure alguna reflexió sobre la qüestió.
Enllaços recomanats:
"Democracia política y dictadura económica", per Miquel Caminal
Convocatòria de l'acte "Quin Comunisme per al segle XXI?"
La resposta de Bañuelos exemplifica molt bé les tesis defensades per un excel•lent article de Miquel Caminal, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, que portava per títol "Democràcia política i dictadura econòmica" (El País, 24/01/07). Caminal denunciava que l’estructura formal del nostre sistema democràtic es troba permanentment amenaçada per la tirania de les grans empreses. Per tal d’assolir una democràcia digna d’aquest nom, caldria que la democràcia política anés acompanyada de la democràcia econòmica. És a dir, caldria invertir la situació actual, en què la predominança de l’economia sobre la política fa que els grans executius com Bañuelos es tornin polítics, mentre els polítics esdevenen gestors. O, dit més cruament, per completar la tasca democratitzadora, aquí i arreu, caldria desfer-se del capitalisme i construir el socialisme.
Què es pot fer? La resposta no està escrita enlloc, ja que cada moment històric exigeix una estratègia particular. Una bona ocasió per intentar trobar respostes a aquesta difícil pregunta la tindrem el proper dijous 31 de maig, a les 19.30 h, a l’aula 121 de l’edifici que la Universitat Pompeu Fabra té a prop de la sortida de metro de Drassanes (La Rambla, 30-32, entrada per Plaça Joaquim Xirau). Amb el títol Quin Comunisme per al S.XXI? i organitzat pel Partit dels i les Comunistes de Catalunya, podrem escoltar les intervencions de Simón Rosado, secretari d’Acció Sindical de CCOO de Catalunya, Miguel Candel, professor de Filosofia a la UB, Manuel Delgado, professor d'Antropologia de la UB i Joan Josep Nuet, senador per ICV-EUiA. L’acte serà presentat per Mercè Civit, diputada comunista al Parlament de Catalunya. La indefugible necessitat de reactualitzar el pensament comunista en el moment actual, així com la qualitat i la pluralitat dels ponents abans esmentats, fan d’aquest acte una convocatòria especialment recomanable. Des de la modesta aportació que suposa aquest post, animo la resta de la incipient “roig-esfera” a escriure alguna reflexió sobre la qüestió.
Enllaços recomanats:
"Democracia política y dictadura económica", per Miquel Caminal
Convocatòria de l'acte "Quin Comunisme per al segle XXI?"
