viernes, enero 11, 2008

Vents de canvi als Estats Units

Estats Units es troba en risc de col·lapse econòmic, mentre el seu exèrcit continua penosament empantanegat a l'Iraq. El descontentament popular fa que la victòria del Partit Demòcrata a les eleccions presidencials d'enguany sigui altament probable. La incertesa és més gran a l'hora de determinar si el candidat demòcrata serà una autèntica garantia de canvi

Els centres penitenciaris dels Estats Units acullen a més de dos milions de presos, deu cops més que fa trenta anys. Quaranta-sis milions de ciutadans nord-americans no tenen assegurada cap assistència mèdica, ni pública ni privada. Dotze milions de treballadors immigrats malviuen sense papers ni esperança d'aconseguir-ne. La revolució conservadora iniciada per Richard Nixon a principis dels setanta ha fet miques gran part del contracte social. Les classes populars als Estats Units viuen en una situació cada cop més difícil i insegura, desmoralitzades pels efectes de la desindustrialització i l'amenaça de la presó.

El regnat de George W. Bush ha accentuat les contradiccions d'un sistema potencialment explosiu. El creixement de les desigualtats socials s'ha agreujat. S'acumulen els indicis d'una catàstrofe econòmica per a la qual l'economia política del militarisme no té resposta. Totes les enquestes revelen que hi ha àmplies majories de nord-americans que consideren la guerra d'Iraq un gran error i volen retirar les tropes sense gaire miraments. Més significatius encara són els resultats d'una enquesta recent de Democracy Coros, on s'assenyala que l'afirmació preferida entre els votants descontents per explicar tots els mals del país és la següent: "La gran empresa aconsegueix tot el que vol a Washington".

Reforma o col·lapse

"És hora d'afrontar el fet que la creixent desigualtat es deu als enormes beneficis d'una estreta oligarquia" afirma Paul Krugman, economista liberal i habitual col·laborador de The New York Times. Amb aquest panorama, qualsevol candidat del Partit Demòcrata serà capaç de derrotar els republicans sense gaire esforç. Ara bé, la victòria estarà realment assegurada si el guanyador de les eleccions primàries del partit és un candidat que personifiqui una clara voluntat de ruptura. Un candidat capaç d'aglutinar la classe treballadora i la classe mitjana al voltant d'un programa de reforma social que eviti el col·lapse econòmic i rebutgi els compromisos amb les indústries militar, farmacèutica i financera, que actualment governen el país.

Entre els candidats demòcrates amb possibilitats de ser escollits, John Edwards és probablement el qui ha apostat de manera decidida per canalitzar l'onada de descontentament i frustració que reflecteixen totes les enquestes. Mentre Hillary Clinton representa clarament la dreta del Partit Demòcrata, les calculades ambigüitats de Barack Obama fan sospitar una eventual claudicació davant els interessos de les grans empreses. Per contra, Edwards ha aconseguit el suport de nombrosos sindicalistes, ha promès enfrontar-se a les grans empreses i ha declarat que la política exterior nord-americana hauria de centrar-se en el respecte als drets humans. Els comentaristes dels grans mitjans de comunicació no han trigat a titllar-lo de populista. Cal tenir en compte, però, que les campanyes electorals dels Estats Units cada cop estan més influïdes per l'activisme polític dels usuaris d'Internet, mitjà on Edwards gaudeix d'un gran suport.

ESQUERRA I DRETA AL COR DE L'IMPERI

Respecte als estàndards europeus, Estats Units és un país molt conservador. Una mostra d'això és l'escassa rellevància dels socialdemòcrates nord-americans. Dividits en dues organitzacions, el Socialist Party of the USA i el Democratic Socialists of America, només el segon ostenta el reconeixement de la Internacional Socialista. Des de 2006, el Senat dels Estats Units compta amb el primer senador independent que s'autodeclara socialista, Bernie Sanders, per l'estat de Vermont.

La pena de mort és una altra qüestió on es manifesten les diferències polítiques entre els Estats Units d'Amèrica i la Unió Europea. Molts analistes van atribuir l'èxit electoral de Bill Clinton el 1992 a les posicions presumptament "moderades" o "centristes" que l'aleshores governador d'Arkansas mantenia en qüestions de llei i ordre. En plena campanya electoral, Bill Clinton va fer un parèntesi per tornar a Arkansas i aprovar l'execució d'un pres negre i deficient mental. Actualment, cap candidat demòcrata amb possibilitats d'èxit qüestiona la pena capital.