A la Roma dels nostres dies li put l'alè com mai. Estats Units viu una decrepitud imperial on aflora, incontenible, la misèria moral d'una societat podrida per la frívola indiferència dels seus ciutadans. Aquest és, ras i curt, l'escenari on es desenvolupa l'acció de Lions for lambs, l'última pel·lícula de Robert Redford. El film fa aparèixer diversos personatges que componen un significatiu mosaic de la crisi moral als Estats Units d'avui en dia: un professor amant del compromís sociopolític, una periodista amb crisi de consciència, un polític republicà sense escrúpols, un estudiant brillant i hedonista i dos estudiants de procedència obrera (un hispà i un negre) que acaben lluitant a l'Afganistan. El missatge de la pel·lícula és tan senzill com incontestable: és terriblement xocant que la societat nord-americana visqui com si la "War on Terror" no anés amb ells. Tot i que la majoria de la població afirma estar en contra de la guerra d'Iraq, el cert és que els mitjans de comunicació a penes en parlen, i les manifestacions en contra de la guerra compten amb una assistència molt migrada. La majoria viu tan tranquil·la com abans de l'onze de setembre. Mentre part de la classe obrera hi posa els morts, la resta canvia de canal quan Orient Mitjà treu el cap als informatius.
Malgrat l'encert general de la pel·lícula, a vegades s'hi esquitlla una bona dosi de patrioterisme nord-americà, difícilment suportable per a un espectador europeu qualsevol. Al cap i a la fi, sembla que el major escàndol moral se centri en el fet que la majoria de nord-americans es mostra insensible amb el patiment d'altres nord-americans. Els centenars de milers de víctimes d'altres països semblen un fet secundari. Robert Redford no abandona en cap moment el consens nacional més efectiu en temps de guerra: "Donem suport a les nostres tropes!" Aquest nacionalisme ianqui, desvergonyit i carrincló, és responsable d'un parell d'escenes plenes de barres i estrelles que, si bé poden colpir el cor dels seus compatriotes, a la resta del món no ens deixa altra alternativa que la de contenir el somriure o la ganyota.
El moll de l'ós de Lions for lambs no deixa, però, de tenir gran interès: la professionalització de l'exèrcit ha contribuït a fer de la gran potència mundial un país terriblement cínic i insolidari. Sens dubte, els Estats Units de l'era Bush provoquen llàstima i fàstic, tot alhora. Ara bé, l'espectador intel·ligent sabrà entendre que el menyspreu que es mereix la societat nord-americana no ens pot servir de consol a l'hora d'avaluar la pròpia realitat nacional. Els soldats espanyols amb missió a l'Afganistan són soldats professionals que en molts casos han nascut a Bogotà o Rabat. Moren en una guerra que ha comptat amb el suport parlamentari del partit socialista i d'Esquerra Republicana, així com amb la nostra infinita i impertorbable indiferència.
