En la cultura política nord-americana, Martin Luther King Jr. és una figura prismàtica, a través de la qual tothom projecta el que més li convé. És una figura nacional, de consens. Cada tercer dilluns de gener és festiu als Estats Units. La data pretén coincidir vagament amb l'aniversari del seu naixement, el 15 de gener de 1929. Com era d'esperar, la dreta nord-americana no acaba de sentir-se còmoda amb aquest nou símbol de la memòria nacional. A Ronald Reagan li preocupava que, quan es desclassifiquessin els arxius secrets de l’FBI sobre King, el 2027, es revelés que, en realitat, potser es tractava d'un comunista disfressat. El mateix senador John McCain, en un primer moment, va votar en contra de la instauració de la festivitat en homenatge a King, és a dir, al dirigent més famós del moviment que posà fi al règim d'apartheid que terroritzava la població negra del sud dels Estats Units, privada durant segles dels drets polítics i econòmics més elementals.
Incomoditats de la dreta reaccionària a banda, el Luther King més conegut i celebrat és el pacifista, el Gandhi americà, l'alternativa conciliadora a la inquietant agressivitat verbal de Malcolm X. La seva ferotge oposició a la guerra del Vietnam és poc coneguda. Menys conegut encara és el Luther King radical, amb consciència de classe, impulsor de plataformes multiracials contra la pobresa, de lluites laborals per l'augment del salari mínim, per una renta garantida i per la plena ocupació, el Luther King crític amb el capitalisme i partidari d'alguna mena de socialisme democràtic.
En la qüestió de la violència, el moviment pacífic pels drets civils no confonia els símptomes i les causes, ni posava al mateix sac la violència de l'opressor amb la de l'oprimit. Tampoc no es mostrava cec davant la violència de la dictadura econòmica. Coretta King, esposa del reverend, responia d'aquesta manera a l'obsessió mediàtica sobre la violència, especialment la dels sovintejats avalots urbans per tot el país:
Incomoditats de la dreta reaccionària a banda, el Luther King més conegut i celebrat és el pacifista, el Gandhi americà, l'alternativa conciliadora a la inquietant agressivitat verbal de Malcolm X. La seva ferotge oposició a la guerra del Vietnam és poc coneguda. Menys conegut encara és el Luther King radical, amb consciència de classe, impulsor de plataformes multiracials contra la pobresa, de lluites laborals per l'augment del salari mínim, per una renta garantida i per la plena ocupació, el Luther King crític amb el capitalisme i partidari d'alguna mena de socialisme democràtic.
En la qüestió de la violència, el moviment pacífic pels drets civils no confonia els símptomes i les causes, ni posava al mateix sac la violència de l'opressor amb la de l'oprimit. Tampoc no es mostrava cec davant la violència de la dictadura econòmica. Coretta King, esposa del reverend, responia d'aquesta manera a l'obsessió mediàtica sobre la violència, especialment la dels sovintejats avalots urbans per tot el país:
In this society violence against poor people and minoraty groups is routine. I remind you that starving a child is violence; suppressing a culture is violence; neglecting schoolchildren is violence; punishing a mother and her child is violence; discrimination against a workingman is violence; ghetto housing is violence; ignoring medical needs is violence; contempt for equality is violence; even a lack of will power to help humanity is a sick and sinister form of violence.
[Citat a Thomas F. Jackson, From Civil Rights to Human Rights. Martin Luther King, Jr., and the Struggle for Economic Justice, University of Pennsylvania Press, Philadelphia, 2007, pàg. 358]
