Diu una llegenda urbana que el primer cop que un entrenador de futbol va convocar una roda de premsa després d'un entrenament va ser un dimarts qualsevol. Sembla que els pocs periodistes que hi van assistir, entre encuriosits i desconcertats, no sabien ben bé què preguntar. La incomoditat inicial va deixar pas al riure nerviós i tothom se'n va anar a casa pensant que aquella divertida paròdia no es tornaria a repetir. Com és obvi, el temps va revelar que l'entrenador era molt més que un bufó. Avui en dia, gràcies a la dictadura de les pseudonotícies, Laporta sembla un respectable estadista i Daniel Sirera, un pobre imitador de Hristo Stòitxkov.Al seu torn, les seccions de política nacional dels diaris s'han tornat indistingibles de la xafarderia futbolera del qui-ha-dit-què i què-li-ha-contestat-l'altre. Les minvants referències a Esquerra Unida en són un bon exemple. Francament, entre nosaltres, a qui li interessa si a Cayo Lara li sembla que la Conselleria d'Interior és "massa responsabilitat" per a ICV-EUiA? A qui li importa que Jordi Miralles li recordi que "les decisions de la coalició es prenen a Catalunya"? Tots dos tenen coses més interessants a dir sobre el que hauria de ser un nou model de policia democràtica i progressista, respectuosa amb els drets humans i neutral en el conflicte de classe. I les portades dedicades a Rosa Aguilar? Algú pot afirmar sense malícia que el seu salt al govern del PSOE és la notícia més destacable de tot el municipalisme d'EU en els últims vint anys?
Deu ser per això, perquè estem tan penosament acostumats a tolerar un periodisme polític que torpedina la vessant deliberativa del procés democràtic, que el reportatge de Victoria Burnett sobre el mític poble andalús de Marinaleda resulta una sorpresa tan agradable. Publicat ahir a The New York Times, l'article dóna quatre pinzellades sobre l'ambiciós projecte polític d'aquest ajuntament governat per Esquerra Unida. La periodista deixa entendre que, ara que el neoliberalisme trontolla i el sofriment s'estén i s'intensifica, els projectes que qüestionen la lògica capitalista mereixen una atenció i un respecte creixents. Sens dubte, tota una lliçó d'honestedat professional per a les Pilars Raholes i Rodolfos Serranos de torn.
Enllaç recomanat: A Job and No Mortgage for All in a Spanish Town
