Noam Chomsky, lingüista i activista
América Latina. De la colonización a la globalización.
Noam Chomsky en conversación con Heinz Dieterich
Ediciones Cátedra, 2003
El llibre que ressenyem és un encertat recull d’onze entrevistes a Noam Chomsky amb un tema comú: Amèrica Llatina. Les entrevistes han estat realitzades en un període de temps prou llarg (1984-1998) com per apreciar quins temes de l’actualitat llatinoamericana preocupaven en cada moment a l’activisme d’esquerres. Les agressions nord-americanes a Nigaragua, El Salvador i Cuba s’enduen el protagonisme d’aquest valuós i breu (poc més d’un centenar de pàgines) llibre de denúncia a la política exterior dels EEUU.
Una de les raons explicatives de l’èxit de la propaganda nord-americana entre els seus ciutadans és, segons l’autor, el caràcter teològic en què es mou. El discurs irracional dels dirigents de l’Imperi americà és fàcilment detectable quan intenta fer creure que Cuba és una amenaça o que a Nicaragua i a El Salvador hi ha una agressió patrocinada per la URSS: “Que los rusos no estén allí es irrelevante, pues esto es teología, no un discurso racional. En la teología, los hechos son irrelevantes.” L’existència d’un discurs que no necessita ser demostrat pel fets s’entén amb claredat quan l’autor fa referència a la naturalesa d’Estats Units com la d’una entitat que només busca maximitzar el control de la resta del planeta per satisfer les necessitats dels grups dominants en el si del país. Aquest objectiu, absolutament incompatible amb qualsevol exercici de sobirania nacional per part d’un país pobre, no admet escrúpols ni supeditacions a possibles perills, com els que es podrien derivar d’una guerra nuclear. En aquest punt, Chomsky és molt clar: “La idea de que el mundo pueda volar en pedazos es una consideración relativamente insignificante en comparación con la importancia de impedir que un pequeño país utilice sus recursos para su propia población.”
L’autor ens adverteix sovint de les trampes que hi ha amagades rere algunes paraules clau del discurs imperialista dels nostres dies. Quan en un país d’Amèrica Llatina hi ha problemes d’estabilitat, no hem d’entendre aquesta paraula com a antònim de caos i desgovern, sinó com a “control rígido de los sectores de la población que estan subordinados a sus [els d’EEUU] intereseses”. El mateix passa amb el terme democràcia, que, per als amos del món, no significa altra cosa que estar governats per selectes grups empresarials, els quals necessiten a tota costa mantenir la població en la passivitat política, a canvi de la qual se li atorga la capacitat de ser consultada de tant en tant per tal de ratificar decisions preses per les elits. Chomsky troba un bon índex d’aquesta despolització general en l’enorme participació religiosa dels nord-americans.
A l’estil planer i comprensible que caracteritza els llibres polítics de Chomsky, cal sumar-li el to personal i distès que proporciona el format d’entrevista. És, doncs, un llibre altament recomanable i de lectura molt agraïda. Chomsky és clar i sincer, sense estalviar-se algun comentari brillantment irònic. L’autor, veterà en la crítica de l’imperialisme ianqui des de la Guerra del Vietnam, s’esforça, un cop més, a projectar la seva intel·ligència a fer comprensibles els problemes del món d’avui. Amb un èxit rotund.
Una de les raons explicatives de l’èxit de la propaganda nord-americana entre els seus ciutadans és, segons l’autor, el caràcter teològic en què es mou. El discurs irracional dels dirigents de l’Imperi americà és fàcilment detectable quan intenta fer creure que Cuba és una amenaça o que a Nicaragua i a El Salvador hi ha una agressió patrocinada per la URSS: “Que los rusos no estén allí es irrelevante, pues esto es teología, no un discurso racional. En la teología, los hechos son irrelevantes.” L’existència d’un discurs que no necessita ser demostrat pel fets s’entén amb claredat quan l’autor fa referència a la naturalesa d’Estats Units com la d’una entitat que només busca maximitzar el control de la resta del planeta per satisfer les necessitats dels grups dominants en el si del país. Aquest objectiu, absolutament incompatible amb qualsevol exercici de sobirania nacional per part d’un país pobre, no admet escrúpols ni supeditacions a possibles perills, com els que es podrien derivar d’una guerra nuclear. En aquest punt, Chomsky és molt clar: “La idea de que el mundo pueda volar en pedazos es una consideración relativamente insignificante en comparación con la importancia de impedir que un pequeño país utilice sus recursos para su propia población.”
L’autor ens adverteix sovint de les trampes que hi ha amagades rere algunes paraules clau del discurs imperialista dels nostres dies. Quan en un país d’Amèrica Llatina hi ha problemes d’estabilitat, no hem d’entendre aquesta paraula com a antònim de caos i desgovern, sinó com a “control rígido de los sectores de la población que estan subordinados a sus [els d’EEUU] intereseses”. El mateix passa amb el terme democràcia, que, per als amos del món, no significa altra cosa que estar governats per selectes grups empresarials, els quals necessiten a tota costa mantenir la població en la passivitat política, a canvi de la qual se li atorga la capacitat de ser consultada de tant en tant per tal de ratificar decisions preses per les elits. Chomsky troba un bon índex d’aquesta despolització general en l’enorme participació religiosa dels nord-americans.
A l’estil planer i comprensible que caracteritza els llibres polítics de Chomsky, cal sumar-li el to personal i distès que proporciona el format d’entrevista. És, doncs, un llibre altament recomanable i de lectura molt agraïda. Chomsky és clar i sincer, sense estalviar-se algun comentari brillantment irònic. L’autor, veterà en la crítica de l’imperialisme ianqui des de la Guerra del Vietnam, s’esforça, un cop més, a projectar la seva intel·ligència a fer comprensibles els problemes del món d’avui. Amb un èxit rotund.
