Llegint els diaris del nostre país, a vegades sembla que la immigració no sigui pròpiament un fenomen polític, sinó més aviat un sucós assumpte de divulgació científica. Altrament, costa d’entendre perquè hi abunden tantes expressions metafòriques que se serveixen de l’oceanologia.Els exemples no són difícils de trobar. El periodista Mario Sasot utilitza el terme marea per descriure la creixent presència de treballadors de nacionalitat búlgara en algunes poblacions aragoneses (“Marea búlgara en Aragón”, La Vanguardia, 05/06/06). En un diari local de Tenerife, Blanca Salazar recull la proposta terminològica que li fa un policia nacional: “para definir la avalancha que hemos recibido en los últimos días, deberíamos dejar atrás el término oleada y empezar a hablar de tsunami de inmigrantes” (“La ausencia de cayucos”, La Opinión de Tenerife, 21/05/06). La culminació d’aquest curiós gènere biomigracional la trobem en l’al·lucinant crònica de Tomás Bárbulo, en què descriu les coincidències entre les tonyines i els immigrants subsaharians (“La migración de los atunes”, El País, 29/05/06).
La por és la causa i l’efecte d’aquest desafortunat tractament mediàtic. I la por, convé no oblidar-ho, és mala consellera, sobretot per elaborar discursos i polítiques d’esquerres. Terry Eagleton ja ens ho adverteix: “És la por més que l’odi el que hi ha en les arrels de la major part de mals humans, i en no menor mesura en les arrels de l’odi” (“Después de la teoría”, Debate, 2005). Marea, onada o tsunami són termes que serveixen per enviar al lector un missatge molt clar: els cayucos són la plaga bíblica dels nostres temps, el principi d’una fosca invasió humana que cal témer i rebutjar. Davant un panorama tan descoratjador, és feina urgent de l'esquerra no sucumbir al discurs de la por (militarització de fronteres) i traslladar el debat cap a un terreny més just i raonable (respecte als drets humans). Tot i que els apolegetes de la complexitat s’horrotitzen només de pensar-hi, hi ha temes, com aquest, en què la qüestió de fons és bastant simple. En definitiva, el primer que cal fer és començar a tractar les persones que emigren com a iguals i no com a tonyines.
Enllaç recomanat:
1) Ressenya de "Después de la teoría" de Terry Eagleton, per Salvador López Arnal
