Esquerra Republicana de Catalunya no pensa posicionar-se sobre el dret a vot dels immigrants fins que, segons ha afirmat l'exconseller Josep Huget, “s'informi dels fluxos interns de la immigració que arriben a la península i les illes, molts dels quals acaben a Catalunya sense que la Generalitat tingui control sobre els mateixos”. De tota manera, Joan Puigcercós ja ha començat a donar pistes. En declaracions recollides a la pàgina web del seu partit, el secretari general d'ERC ha criticat, fent un nou ús de la tan apreciada equidistància, que “d'una banda Iniciativa demani papers per a tothom i que CiU faci bandera d’aturador de qualsevol procés migratori, quan paradoxalment alguns dels seus dirigents no s'han cansat mai de demanar més mà d'obra estrangera”. També ha fet referència a una “carta d'acollida”, amb “drets i deures dels immigrants”, on s'especifica que els nouvinguts “han de conèixer el país al qual arriben, la seva llengua, cultura, costums i institucions.” És a dir, exàmens de catalanitat per obtenir tots els drets de ciutadania. Malgrat els esforços d'acrobàcia retòrica, no sembla que aquesta proposta sigui gaire llunyana a la de l'inefable Duran i LLeida.La relació conflictiva entre l'innegable esquerranisme d'ERC i un cert conservadorisme sobre la qüestió específica de la immigració no és un fenomen nou. A banda de les cèlebres declaracions d'Heribert Barrera, ens podem remuntar fins als moments fundacionals d'aquest partit per trobar-hi antecedents veritablement esgarrifadors. Joaquim Ventalló, director del diari republicà L'Opinió, ens n'ofereix un interessant exemple. Arran dels conflictes que plantejava el moviment d'aturats de l'època, Ventalló, en el més pur estil del populisme dretanós, associa tendenciosament atur i immigració. Deixem-lo parlar: “Barcelona té les seves portes obertes a tothom que hi vulgui venir. I això no es pot admetre. No es tracta de posar fronteres; es tracta de què tenim el dret d'impedir que ens vinguin a crear conflictes, i el deure de posar tot el que calgui en evitar-los. Tots els països civilitzats tenen les seves lleis d'immigració, per evitar l'agreujament de la crisi del treball, i per tant, d'aquest problema dels sense feina. No cal, però, que anem als països civilitzats: la ciutat de Melilla, té unes ordenances, segons les quals el ciutadà que hi desembarca i no porta 30 pessetes al damunt, aquell mateix vespre és reexpedit a Màlaga” (L'Opinió, “El país més tou del món”, 10 de juliol de 1931). Nou dies després, el periodista republicà intensifica el to agressiu contra els immigrants i en demana directament l'expulsió. “Reclamem que els que sense que hagin estat sol·licitats s'han presentat a Barcelona del 14 d'abril ençà, a engruixir el nombre d'obrers parats, i passegen llur misèria per Barcelona, siguin reexpedits a les seves procedències (...) I cal, després, immediatament, que es creï un servei de vigilància de control, ben muntat, a les estacions, al moll, i a les carreteres si cal, per impedir absolutament l'entrada de nous emigrants, vinguin d'on vinguin” (L'Opinió, “Cada dia més vergonyós”, 19 de juliol de 1931).
Malgrat els antecedents i malgrat la maldestra reacció inicial, cal confiar que els companys d'Esquerra Republicana se sumaran a les propostes que, en matèria d'immigració, pretenen avançar cap a una societat més justa i fraternal, cap a una societat emmotllada als seus ideals de republicanisme progressista. Com més avancem cap a la igualtat de drets, més grinyolants ens sonaran tots els discursos interessats a crear pànics socials amb relació als nous catalans.
Enllaços recomanats:
1) Joaquim Ventalló
2) Puigcercós demanarà la compareixença dels ministres d’Interior i de Treball
