En aquesta trista i ensopida precampaña que estem patint, sembla que el debat polític s’està centrant en les possibles aliances postelectorals i en el grau de compromís nacionalista del nou candidat del PSC. L’habitatge és, incomprensiblement, una qüestió poc tractada, gairebé clandestina, encara que fa pocs mesos va aparèixer un text que podia haver motivat un debat profund i necessari, un debat que reflectís la confrontació d’interessos entre els especuladors i les seves víctimes. Em refereixo al projecte de Llei del Dret a l’Habitatge, promogut per una conselleria dirigida per la coalició ICV-EUiA. Aquest projecte de llei va veure frustrada la seva tramitació parlamentària a causa del brusc final de legislatura. Per descomptat, el text no és tan ambiciós com, posem per cas, el Decret de Municipalització de la Propietat Urbana de l’11 de juny de 1937, però conté canvis importants que només poden perjudicar els especuladors. Entre altres coses, la llei augmenta el percentatge d’habitatge de propietat pública obligatori per a cada municipi. A més, amb l’objectiu de frenar la violència immobiliària, la llei obliga els propietaris a vetllar pel correcte manteniment dels edificis i els amenaça amb l’expropiació en cas de no fer-ho. També preveu penalitzacions per a aquells propietaris que mantenen desocupats pisos de manera permanent.
Potser els convocants de la manifestació del proper 30 de setembre farien bé de posicionar-se sobre aquest projecte de llei, en comptes de limitar-se a invocar l’article 47 de la Constitució Espanyola i a remarcar la seva desvinculació de qualsevol partit polític. El cert és que, encara que a vegades no ho sembli, en les eleccions de l’u de novembre es decidiran moltes més coses que el pedigrí catalanista de l’exalcalde de Cornellà.
Enllaços recomanats:
1) Projecte de llei del dret a l’habitatge
2) Assemblea Popular per un Habitatge Digne
3) El urbanismo republicano, de la reforma a la revolución (per Jordi Borja)
