Des que el PSOE va guanyar les eleccions generals i va complir la seva principal promesa electoral, el moviment per la pau s’ha desinflat i ha perdut gran part del seu impuls. Malgrat això, acudir a les manifestacions convocades per la Plataforma Aturem la Guerra encara té molt sentit. Certament, Zapatero no és Aznar, però el nou govern del PSOE segueix sent incapaç de satisfer la majoria de reivindicacions del moviment conseqüentment pacifista. Mentre Zapatero es venta de promoure una vaporosa Aliança de Civilitzacions, l’Exèrcit del Regne d’Espanya participa en l’ocupació de l’OTAN a l’Afganistan sota direcció nord-americana. La retòrica pacifista del govern es veu contínuament qüestionada pels fets. Vegeu, si no, els pressupostos per al 2007, en què les despeses militars han experimentat un augment del 8’6% respecte a l'any passat i han assolit el rècord de 8.052 milions d’euros.
Un altre motiu que molt probablement freni la protesta contra les ocupacions imperialistes és la incomprensió i el rebuig cap al mètode de lluita d’alguns dels resistents: l’atac suïcida contra objectius militars o civils. Ara bé, rebutjar les accions kamikazes no vol dir haver-se d’empassar un discurs culturalista que posi l’èmfasi en el caràcter intrínsecament violent de la religió islàmica i s’oblidi de les veritables causes dels conflictes. Com explicava el metge palestí i líder polític pacifista Mustafa Barghouti:
“Com a metges, coneixem amb quina facilitat les persones barregen causes i símptomes. La violència, l’extremisme, el fonamentalisme i els atacs suïcides són símptomes. Amb el pas del temps, les persones es desesperen cada vegada més i es tornen violentes, però les causes d’això són l’ocupació, l’opressió i la injustícia” (New Left Review, Maig-Juny 2005).
Fa uns dies també vam poder llegir unes reflexions del cèlebre historiador Eric Hobsbawm que anaven en la mateixa direcció:
“No vull parlar de religió. No vull parlar de l’islam. No vull convertir-me, de la nit al dia, en un expert en aquesta matèria com els ha passat a tants intel•lectuals occidentals. Prefereixo assenyalar que els països on aquesta fe és majoritària no han estat agressius durant els dos últims segles. El que està passant ara no es pot despatxar amb quatre tòpics sobre diferències religioses” (..) “Els suïcides no actuen necessàriament per motivacions religioses, tal com ha explicat un estudi del doctor Pope sobre els kamikazes, sinó que s’enfronten d’una manera radical a la dominació estrangera” (El País, 23/09/06).
Enllaç recomanat:
1) Plataforma Aturem la Guerra
Un altre motiu que molt probablement freni la protesta contra les ocupacions imperialistes és la incomprensió i el rebuig cap al mètode de lluita d’alguns dels resistents: l’atac suïcida contra objectius militars o civils. Ara bé, rebutjar les accions kamikazes no vol dir haver-se d’empassar un discurs culturalista que posi l’èmfasi en el caràcter intrínsecament violent de la religió islàmica i s’oblidi de les veritables causes dels conflictes. Com explicava el metge palestí i líder polític pacifista Mustafa Barghouti:
“Com a metges, coneixem amb quina facilitat les persones barregen causes i símptomes. La violència, l’extremisme, el fonamentalisme i els atacs suïcides són símptomes. Amb el pas del temps, les persones es desesperen cada vegada més i es tornen violentes, però les causes d’això són l’ocupació, l’opressió i la injustícia” (New Left Review, Maig-Juny 2005).
Fa uns dies també vam poder llegir unes reflexions del cèlebre historiador Eric Hobsbawm que anaven en la mateixa direcció:
“No vull parlar de religió. No vull parlar de l’islam. No vull convertir-me, de la nit al dia, en un expert en aquesta matèria com els ha passat a tants intel•lectuals occidentals. Prefereixo assenyalar que els països on aquesta fe és majoritària no han estat agressius durant els dos últims segles. El que està passant ara no es pot despatxar amb quatre tòpics sobre diferències religioses” (..) “Els suïcides no actuen necessàriament per motivacions religioses, tal com ha explicat un estudi del doctor Pope sobre els kamikazes, sinó que s’enfronten d’una manera radical a la dominació estrangera” (El País, 23/09/06).
Enllaç recomanat:
1) Plataforma Aturem la Guerra
