L'embrutiment moral del soldat israelià

En un article publicat el 3 de gener de 2002 al London Review of Books, l’intel•lectual palestí Edward W. Said es preguntava escèpticament si algun periodista estranger havia escrit mai cap notícia sobre l’embrutiment dels reclutes israelians, entrenats per castigar el poble palestí com a part principal del seu deure militar. Certament, tot i que abunden comentaris que retraten la societat palestina com una societat malalta i creixentment fanatitzada pel terrorisme suïcida, són escasses les referències a la degeneració moral del soldat israelià després de quaranta anys d’ocupació militar.

Malgrat això, podem trobar algun exemple que ens ajudi a fer-nos-en una idea. En el suplement dominical del diari israelià Yediot Aharonot, s’hi va publicar un monòleg de Moshé Nissim, un soldat que conduí l’immens bulldozer D-9 que va destruir tot el centre del camp de refugiats palestins de Jenin l’abril de 2002. Heus aquí un fragment, citat en el llibre de Michel Warschawski A tumba abierta. La crisi de la sociedad israelí (Icària, 2004):

“Difícil? No em facin riure. Jo ho volia destruir tot. Quan els oficials em donaven l’ordre de derruir una casa, aprofitava per derruir-ne algunes més... Creguin-me, no n’hem destruït prou. Durant tres dies vaig destruir i destruir. Tota l’àrea. Enderrocava cada casa des d’on em disparaven. Se’ls advertia per altaveu que sortissin de la casa abans que jo hi arribés, però no li vaig donar a ningú l’oportunitat de sortir. No esperava... Li donava a la casa un cop molt fort per enderrocar-la el més ràpid possible. Uns altres poden haver estat menys radicals, o al menys això diuen. No creguin les seves històries... Hi havia molta gent a dins de les cases quan vam començar a enderrocar-les... No vaig veure caure cases sobre gent viva, però si això va passar no m’importa. Estic segur que va morir gent dins de les cases, però era difícil de veure, perquè hi havia tonelades de pols i treballàvem molt de nit. Vaig sentir plaer en veure esfondrar-se les cases, perquè sabia que [als palestins] no els importa la mort, però els importen les seves cases. Si lamento alguna cosa, és no haver pogut destruir tot el camp...”

Enllaços recomanats

1) A tumba abierta (Icaria Editorial)
2) L’ONU acusa Israel d’aplicar l’apartheid als territoris palestins

Una omissió més, cent mil àrabs menys

En el molt recomanable llibre de Silvain Cypel (Entre muros, Galaxia Gutenberg), l’autor ens parla d’un fet generalment oblidat sobre la guerra araboisraeliana de juny de 1967: l’expulsió de 250.000 palestins a Jordània, així com de 100.000 àrabs siris del Golan. En aquell moment, l’expulsió es va dur a terme sense repercussió mediàtica. Al cap de deu anys, el públic israelià va començar a rebre les primeres filtracions i, trenta anys més tard (1996), un documentalista israelià, Irit Gal, va realitzar un llarg reportatge, difós per televisió, sobre les expulsions d’àrabs del Golan.

Lamentablement, els responsables de la secció internacional de La Vanguardia encara semblen ignorar aquest fet històric. Vegeu, si no, la crònica publicada ahir en aquest diari sota el títol "Boda sin marcha atrás". L’article tracta d’una dramàtica boda de drusos (ell, de Síria; ella, del Golan ocupat per Israel), que obliga la núvia a abandonar el seu poble natal per no tornar-hi mai més. El cronista assaja un resum històric dels Alts del Golan per tal de contextualitzar la sorprenent notícia:

"En el Golán, ocupado por Israel en 1967 y anexionado en 1981, habitan unas 40.000 personas. La mitad son judías; la otra mitad, drusos musulmanes. La ocupación ha supuesto para los drusos musulmanes vivir desconectados de los suyos en Siria y Líbano."

Ni una paraula dels 100.000 àrabs siris expulsats el 1967. Malgrat això, no us estranyeu si Pilar Rahola ens obsequia aviat amb un altre article, mancat d’exemples i farcit d’insults, sobre el biaix clarament propalestí de la premsa europea i dels maleïts progres. Ben mirat, qui necessita proves quan et paguen per publicar exabruptes?

Enllaç recomanat:

Boda sin marcha atrás